dimarts, 20 de novembre de 2012


m’enredo amb els cabells i amb les paraules i les paraules se’m barregen amb el cos i s’empatollen amb les idees que caminen entre cotó fluix i els peus marxen i es curen i somriuen lliures que ha arribat el dia de la diferència i se m’escapen les puntuacions i se m’escapa alguna errada ortogràfica però i què avui se me’n refot i sóc de cap per avall i amb la sang al cap puc dir que les meves idees arrelen i la vida comença avui que em veig aquí sense fi i m’espavilo perquè si he d’esperar alguna cosa probablement no l’entengui quan arribi com allò que diuen que si no saps què busques no entens què trobes així que agafo el volant i dono gas i me les piru cap a no sé on només sé que lluny de coses pretèrites i és que tinc la sort que em costa estar aturada i m'agrada caminar pausada i ara que ja m’he recuperat i m’he re-fet i he agafat la força suficient per engegar aquesta recta final i per riure’m d’algunes coses i per fer front a unes altres i arribo a la conclusió que no aposto més per res que no tingui a veure com a mínim un setanta per cent amb mi que les apostes són per els rics i jo sóc valenta però no rica i patir està de moda i jo ja no vull ser més trendy andando que es gerundio y tiro porque me toca que només és dimarts i se m’acudeix que és una altra enganyifa això de comptar el temps en setmanes set-manes i crec que cada dia hauria de tenir un nom diferent vull dir més enllà dels set dies de la setmana sense comtar setmanes ni mesos ni anys ni panys a la merda el temps he dit merda ups i tanco la boca que això d’escriure sense punts ni comes mola cantidubi però és clar com s’acaba això ara qui diu prou i ho acaba au bon dia ho acabo així de cop ja està punt

2 comentaris:

  1. Estic d'acord, aixó del temps és una enganyifa!!
    Per cert, aquest és el meu blog de fotos...

    ResponElimina

Digues: